Author Archive for: Marta Civill
About Marta Civill
This author has not written his bio yet.
But we are proud to say that Marta Civill contributed 54 entries already.
Entries by Marta Civill
El cultiu d’opi a l’Afganistan creix durant la campanya del 2024. S’allunya encara més l’amenaça del fentanil.
«El cultiu d’opi a l’Afganistan creix durant la campanya del 2024. S’allunya encara més l’amenaça del fentanil» Per David Pere Martínez Oró A l’Afganistan, segons la UNODC, el cultiu d’opi el 2024 va augmentar un 19% respecte a l’ínfima producció del 2023. Encara que l’augment és subtil aquesta dada dona consistència a la hipòtesi formulada […]
És un error criminalitzar les apostes en línia com vam fer amb les drogues
«És un error criminalitzar les apostes en línia com vam fer amb les drogues» Per David Pere Martínez Oró S’ha observat un canvi entre els joves que ens indiqui que hi ha menys addiccions relacionades amb el consum de substàncies i més addiccions relacionades amb les tecnologies? «No, ni de bon tros. Hi ha diferents […]
De les drogues a les TIC? Una interpretació dels resultats de l’enquesta sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (2016)
De les drogues a les TIC? Una interpretació dels resultats de l’enquesta sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (2016) Per David Pere Martínez Oró La tarda del 8 de març passat, el Delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues presentava a les Jornades Sociodrogalcohol celebrades a Toledo, els resultats de […]
Posicions dels consumidors de cànnabis. Una proposta fonamentada en els processos identitaris.
Posicions dels consumidors de cànnabis. Una proposta fonamentada en els processos identitaris. Per David Pere Martínez Oró. A l’article «El procés de categorització de les persones consumidores de drogues. Anàlisi dels factors centrals per ordenar els que fan servir cànnabis», presentem la importància de categoritzar els consumidors de drogues a partir de múltiples aspectes. Creiem […]
Les apostes esportives. Un nou repte per a la intervenció social
Les apostes esportives. Un nou repte per a la intervenció social Per David Pere Martínez Oró De fa un temps, a les persones professionals de la intervenció social en general, i de les drogues en particular, ens ha aterrat a la nostra taula de treball un altre fenomen, un més, que requereix la nostra atenció […]
Què funciona en prevenció?
Què funciona en prevenció? Per David Pere Martínez Oró En l’àmbit de les drogodependències és un repte urgent implementar programes de prevenció que siguin preventius. Aquest text esbossa succintament els aspectes centrals que dificulten la qualitat preventiva. Presentem els aspectes bàsics de l’evidència científica sobre l’efectivitat preventiva, és a dir, què funciona en prevenció? A […]
Infàncies medicalitzades. Invisibilització del consum de fàrmacs hipnosedants en joves no acompanyats en exclusió social: La prevenció com a repte pendent
Infàncies medicalitzades. Invisibilització del consum de fàrmacs hipnosedants en joves no acompanyats en exclusió social: La prevenció com a repte pendent Per: Ana Campaña Martínez En els últims anys, s’ha observat un increment en el consum d’hipnosedants sense recepta mèdica entre els joves. Medicaments com el Rivotril (benzodiazepines) i la Lyrica (pregabalina) s’estan utilitzant […]
Avenços i reptes en la prevenció d’addiccions: una mirada des del projecte HIGIEA
Avenços i reptes en la prevenció d’addiccions: una mirada des del projecte HIGIEA Per: Aida Longan Zarzoso Per què, malgrat els esforços, els programes de prevenció encara no aconsegueixen demostrar la seva efectivitat? La prevenció d’addiccions a Espanya es troba en un moment de transformació. Tot i l’existència d’estàndards internacionals com el Currículum Universal de […]
Addicció, pobresa i gènere. Vides en risc i barreres de les dones de poblacions ocultes drogodependents
Addicció, pobresa i gènere. Vides en risc i barreres de les dones de poblacions ocultes drogodependents Per Ana Campaña. Ser dona a l’àmbit de les addiccions implica que l’estigma, l’exclusió i les violències són molt més patents que en homes, i per extensió està més accentuada la seva marginalitat. Les barreres materials i simbòliques que […]