De les drogues a les TIC? Una interpretació dels resultats de l’enquesta sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (2016)

De les drogues a les TIC? Una interpretació dels resultats de l’enquesta sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (2016)

Per David Pere Martínez Oró

La tarda del 8 de març passat, el Delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues presentava a les Jornades Sociodrogalcohol celebrades a Toledo, els resultats de l’Enquesta sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya, la coneguda enquesta ESTUDES. Els resultats confirmen la lleugera tendència a la baixa iniciada fa dos anys. Per primer cop es presenten dades sobre ús compulsiu d’Internet. L’anàlisi de l’ocupació intensiva d’internet juntament amb el descens dels consums de drogues ens permet començar a confirmar la hipòtesi plantejada fa alguns anys (Martínez Oró, 2013[1]): les TIC desplacen les substàncies psicoactives com a ritual de pas als adolescents.

Els resultats acabats d’estrenar de l’ESTUDES 2016, ens conviden a un moderat optimisme perquè les prevalences de les principals drogues baixen. Reconec que les dues afirmacions admeten esmena. Podríem apuntar que malgrat el descens encara queda una proporció gens menyspreable de persones menors consumidores i com bé sabem qualsevol contacte amb les substàncies entranya risc, per tant, podríem assenyalar que no hi ha optimisme que valgui per molt parc que sigui. A més, el descens es produeix en alguns indicadors temporals, però en d’altres augmenta. Vegem-ho.

Dic optimisme perquè, per exemple, en el cas del cànnabis, la prevalença de consum l’últim mes ha baixat del 18,6% el 2014 al 18,3% el 2016, dades molt allunyades d’aquell 25,1% del 2004. El consum d’alcohol en els darrers trenta dies ha passat del 68,2% al 67%, les borratxeres del 22,2% a 21,8% i el binge drinking de 32,2% a 31,7%. Els hipnosedants, en aquest període de temps, reculen del 6,2% al 5,9%. I observem un mínim històric per a la cocaïna que baixa fins a l’1%. Algú podria apuntar que aquestes variacions són pírriques, gairebé insignificants, i entendre-les com un descens és sobreentendre massa. És més, podria continuar raonant que una variació de poques dècimes es pot deure al marge d’error estadístic. Sens dubte que hi ha una proporció de menors que fa consums intensius o problemàtics d’alcohol i cànnabis, sobre aquests hem de centrar els esforços preventius. El declivi en termes estrictament quantitatius és discret, però crec que a escala qualitativa aquesta baixada és summament simbòlica, i insisteixo, convida a l’optimisme per què?

Perquè vist l’escenari sociocultural seria força lògic que les prevalences augmentessin. Detectem cinc factors que podrien haver potenciat el consum de cànnabis, alcohol i altres drogues.

• El primer, la indústria de l’alcohol i la del cànnabis treballen incessantment per captar nous clients i estimular-ne el consum, els recursos invertits en màrqueting i publicitat no han aconseguit adherir gran quantitat de nous consumidors.
• El segon, la banalització del consum d’ambdues substàncies, encara que presenti en certs col·lectius de menors, és residual a gran part d’adolescents. Això comporta que pocs, encara que puguin consumir esporàdicament, es converteixin en consumidors habituals.
• El tercer, algunes notícies als mitjans de comunicació insisteixen en els consums de cànnabis i alcohol com a part intrínseca de la identitat adolescent. Definir les substàncies en aquest sentit pot estimular entre els més joves el contacte amb les drogues, per tant, observem com l’eficàcia simbòlica dels massmedia és cada cop menor.
• El quart, la cambra, una part important d’adolescents experimenten malestars emocionals derivats de la incertesa envers el futur i l’ambivalència de les experiències quotidianes. Aquests podrien fer servir les drogues com a mecanisme d’autoatenció per mitigar el tedi existencial, però observem, que encara que alguns emprin les drogues en aquest sentit, això no comporta que les prevalences es disparin.
• El cinquè, malgrat que la disponibilitat percebuda d’alcohol és absoluta i la del cànnabis molt elevada, l’oferta total no estimula la demanda altíssima, com ho demostren les dades de l’ESTUDES 2016.
  En clau sociocultural, vist aquest panorama, hem de mostrar cert optimisme davant el descens de les prevalences, encara que només siguin unes dècimes, perquè si només haguessin entrat en joc aquests factors, ben segur que l’ocupació de drogues entre els menors espanyols hagués guanyat adeptes . Però com que afrontarem a continuació, el desplaçament del ritual de pas adolescent cap a les TIC, i també les múltiples estratègies preventives, han frenat el possible augment.

Arribat aquest punt, una lectora àvida, em podrà donar la raó que les prevalences de consum en l’últim mes baixen, però m’advertirà que els indicadors relatius al consum en els darrers dotze mesos i alguna vegada a la vida augmenten en substàncies com el cànnabis, els hipnosedants o l’èxtasi. Sí, sens dubte, alguns indicadors temporals augmenten. Això ens ha de fer pensar que els consums són més presents a la vida dels adolescents? O les altes prevalences en aquestes seqüències temporals són indicadors de més incidència de problemes entre els adolescents? La resposta a les dues preguntes, al meu modest entendre, és no. El meu bagatge en estudis culturals em fa considerar aquesta situació com un indicador clar de normalització dels consums. És a dir, els adolescents fan servir drogues en certs contextos i temps, normalment durant les festes del calendari anual (nit de Cap d’Any, festes patronals, Sant Joan, etc.) o vital (aniversaris), de manera puntual i mitjançant un patró de consum que els manté allunyats de brots severs. Per això, encara que siguin més els que han fet servir drogues l’últim any, són menys els que ho han fet l’últim mes, i bé sabem que entre aquests últims trobem aquells que amb els anys desenvoluparan trastorns associats a les substàncies. Per tant, sense cap dubte, ha baixat el nombre d’adolescents en «situació de risc». I això ens convida a l’optimisme.

Tots aquests elements, a la vista de les dades presentades per primera vegada a l’enquesta ESTUDES sobre ús compulsiu d’internet, ens fa reafirmar la nostra hipòtesi que les TIC estan desplaçant les drogues com a ritual de pas a l’adolescència, és a dir, com a pràctica que deixa enrere la infància i simbolitza l’aproximació al món adult. Aquest desplaçament és, en darrera instància, el responsable de per què les prevalences baixen. Segons l’enquesta, el 23,8% de les noies i el 18,3% dels nois han fet un ús compulsiu d’internet. Més enllà de la «compulsivitat», és clar que per als adolescents la identitat i el compromís grupal circula per la xarxa. En aquests espais modulen i construeixen el “jo”. En canvi, els contextos materials de reunió perden centralitat en la socialització. En conseqüència, les drogues, tot i que apareixen en celebracions especials, adquireixen una importància menor en les relacions quotidianes perquè ja no són necessàries per simbolitzar l’arribada a l’adolescència. La seva absència impedeix fer cerimònies de separació, per exemple, fumar cànnabis allunyats de les mirades adultes, tan important en la construcció de la identitat d’alguns adolescents de fa uns anys. Per tant, és lògic pensar que a menor centralitat dels consums a la vida d’adolescent menor és el risc de desenvolupar problemes. El ritual de pas es desplaça cap a altres paràmetres, normalment cap a les TIC. Obrir un perfil a determinada xarxa social o disposar d’un Smartphone representen els nous rituals de pas, és a dir, l’adolescència social arriba abans que la pubertat biològica, però les implicacions i els riscos d’aquest ritual nou ja és una altra discussió.

En definitiva, els resultats de les ESTUDES 2016 ens han de convidar a cert optimisme perquè evidencia la menor importància de les drogues a la vida dels menors espanyols. Les pròximes enquestes ens hauran de mostrar si seguim aquesta tendència i els consums es converteixen progressivament en pràctiques cada vegada més allunyades de la realitat adolescent. Al nostre entendre, amb els anys, les substàncies es convertiran en un risc secundari per a la gran majoria dels adolescents espanyols, tret d’aquells en clara situació de vulnerabilitat social. Això sí, això no vol dir que els futurs adolescents se socialitzin sense indici de riscos. Hi haurà riscos però d’una altra naturalesa.

[1] Martínez Oró, D. P. (2013). Sin pasarse de la raya. La normalización de los consumos de drogas. Tesis Doctoral. Universidad Autónoma de Barcelona.