Avenços i reptes en la prevenció d’addiccions: una mirada des del projecte HIGIEA

Avenços i reptes en la prevenció d’addiccions: una mirada des del projecte HIGIEA

Per: Aida Longan Zarzoso

Per què, malgrat els esforços, els programes de prevenció encara no aconsegueixen demostrar la seva efectivitat? La prevenció d’addiccions a Espanya es troba en un moment de transformació. Tot i l’existència d’estàndards internacionals com el Currículum Universal de Prevenció (EUPC) i les directrius d’organismes com l’UNODC, l’OMS i l’EMCDDA, els programes actuals encara s’enfronten a grans reptes: manca d’evidència científica, integració desigual de la perspectiva de gènere i escassa avaluació de resultats. El projecte HIGIEA, impulsat per Episteme Social, busca superar aquestes mancances i millorar la qualitat de la prevenció d’addiccions mitjançant un enfocament mixt i multinivell.

A HIGIEA hem realitzat anàlisis qualitatius i quantitatius, combinant entrevistes a 27 professionals del sector amb un qüestionari que va recollir 278 respostes. Els resultats mostren debilitats estructurals, diferències territorials i una desconnexió entre les necessitats reals i les accions implementades.

L’avaluació: una eina clau però poc aplicada

Un dels descobriments més importants és la necessitat d’integrar l’avaluació en totes les fases dels programes de prevenció. Des del disseny fins a la implementació, mesurar els resultats no només assegura la qualitat, sinó que també permet ajustar les estratègies en temps real. Tanmateix, la manca de recursos, formació i temps limita l’aplicació d’avaluacions rigoroses.

Durant les entrevistes, vam identificar les preocupacions del sector utilitzant eines com l’anàlisi de núvols de paraules. Els conceptes més recurrents es presenten a continuació i reflecteixen la necessitat d’intervencions més eficaces i adaptades a les demandes actuals.

Tres fases crítiques dels programes de prevenció

En la nostra anàlisi hem identificat tres grans fases en els programes de prevenció i hem trobat que l’avaluació de resultats i impacte és l’etapa més desafiant. A més, la freqüència amb què s’executen tasques clau influeix en la percepció de la seva dificultat en cada fase.

Conceptualització i disseny

Dissenyar un programa efectiu implica superar reptes com garantir la sostenibilitat i planificar avaluacions detallades. Tasques com definir objectius o identificar poblacions objectiu són assequibles, però altres, com integrar la perspectiva de gènere des del disseny, requereixen més atenció tècnica.

«Estem reproduint els mateixos errors que als anys 80. Ens centrem en la substància, no en la motivació.» (0327)

Implementació

En aquesta fase, assegurar el finançament, coordinar equips i adaptar-se als canvis són tasques freqüents i complexes. El seguiment amb perspectiva de gènere és una assignatura pendent que reflecteix la necessitat de formació pràctica en aquest àmbit.

«Crec que encara estem una mica verds en aquest sentit. No tenim encara les ulleres posades per mirar més enllà del que hem fet fins ara, i ens costa detectar necessitats amb perspectiva de gènere.» (0108)

Avaluació de resultats i impacte

Avaluar els efectes de les intervencions és crucial per garantir un impacte tangible, però la manca d’eines i formació dificulta aquest procés.

«Potser en un país com aquest no necessitem 186 programes preventius a les escoles; potser n’hi hauria prou amb 15 o 20, això sí, que haguessin demostrat amb procediments científicament vàlids que són capaços d’aconseguir resultats positius.» (0320)

Fortaleses, debilitats i recomanacions

Els programes de prevenció mostren un compromís tècnic i avenços en la definició d’objectius. No obstant això, persisteixen debilitats com la manca de formació en perspectiva de gènere i anàlisi de dades, l’absència d’eines d’avaluació sistematitzades i la sobrecàrrega de treball en els equips tècnics. A més, és fonamental enfortir la col·laboració entre famílies, escoles i organitzacions locals.

Recomanacions clau

• Avaluació transversal. Incloure-la des del disseny amb indicadors de gènere i interseccionalitat.
• Formació contínua. Programes especialitzats i acreditacions per a professionals.
• Sostenibilitat financera. Esquemes plurianuals i aliances públic-privades.
• Adaptació local. Estàndards internacionals ajustats a cada context.
• Tecnologia aplicada. Eines digitals per facilitar l’anàlisi de dades.

El projecte HIGIEA ofereix una base per dissenyar polítiques inclusives i basades en l’evidència, promovent un sistema preventiu de qualitat i equitat.