El cultiu d’opi a l’Afganistan creix durant la campanya del 2024. S’allunya encara més l’amenaça del fentanil.

«El cultiu d’opi a l’Afganistan creix durant la campanya del 2024. S’allunya encara més l’amenaça del fentanil»

Per David Pere Martínez Oró

A l’Afganistan, segons la UNODC, el cultiu d’opi el 2024 va augmentar un 19% respecte a l’ínfima producció del 2023. Encara que l’augment és subtil aquesta dada dona consistència a la hipòtesi formulada per Episteme Social a l’estudi «Fentanil a Espanya. Evidències, percepcions i realitats». Aquesta hipòtesi afirmava que «la collita del 2024 potser quedarà lluny de la producció del 2022, però estimem que superarà amb escreix les 333 tones d’opi del 2023. Si aquest fos l’escenari, l’opi del 2024 permetrà produir prou volum d’heroïna per aprovisionar Europa». Les dades de la UNODC apuntalen la nostra hipòtesi: la collita del 2024 ha quedat lluny de la del 2022, però ha estat superior a la del 2023 i l’heroïna afganesa ha continuat abastint els mercats europeus, deixant nul marge als fentanils o altres opioides sintètics. Fins ara Espanya continua proveïda d’heroïna i lliure de fentanils.

El juny del 2024 es va presentar l’estudi «Fentanil a Espanya. Evidències, percepcions i realitats». L’estudi va ser finançat per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues a la convocatòria d’ONG de 2023. A la presentació comptem amb les paraules inaugurals del Dr. Joan Ramon Villalbí, delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues. Així com, d’Ernest Robelló, director del programa CADAP 7 sobre polítiques de drogues a l’Àsia central, que va explicar l’estat de l’art a l’Afganistan i als països limítrofs. Finalment, l’autor de l’estudi i la ploma que signa aquest breu text va exposar els resultats més destacats. La conclusió de l’estudi «Fentanil a Espanya. Evidències, percepcions i realitats» és que Espanya no patirà una crisi de salut pública provocada per fentanil o altres opioides sintètics. Tampoc no es complirà la hipòtesi de la substitució de l’heroïna pel fentanil. Els motius de tal conclusió són quatre.

1. L’heroïna produïda amb opi afganès continuarà abastint els mercats europeus de drogues. Les reserves d’heroïna, producte de les collites excepcionals anteriors al 2023, permetran proveir Europa almenys fins a l’octubre del 2025. Més enllà de les existències, l’Afganistan no pot sobreviure sense els ingressos derivats de l’opi. Tot i la prohibició talibana, la terrible crisi econòmica, la situació humanitària, la fam, l’alt preu de l’opi, la corrupció, la desfragmentació del poder i, sobretot, les discrepàncies internes dels talibans fan insostenible la prohibició.
2. El fentanil i els seus anàlegs de producció il·lícita han estat i estaran absents, més enllà de l’anècdota, dels mercats espanyols. A escala mundial, els fentanils estan en franc retrocés, degut tant al procés de fiscalització internacional com a la prohibició de la Xina el 2019.
3. El volum i les característiques de la demanda d’opioides fan inviable una crisi de salut pública. Espanya compta amb unes seixanta mil persones consumidores habituals d’heroïna. El perfil hegemònic és el de persona policonsumidora amb una gran capacitat de resistència. En cas d’aparició d’opioides sintètics, les persones consumidores podrien reemplaçar l’heroïna per altres substàncies, des de benzodiazepines fins a metamfetamina.
4. En cas que els fentanils fossin una realitat, la poderosa xarxa espanyola d’atenció a les addiccions podria oferir respostes eficaces, efectives, eficients i de qualitat a l’amenaça. Els tractaments substitutius d’opioides amb metadona i buprenorfina, la disponibilitat de naloxona en diferents presentacions, uns professionals altament qualificats i una xarxa de recursos distribuïts territorialment són el millor garant davant de qualsevol amenaça d’opioides sintètics o de qualsevol altra substància.

El primer motiu per asseverar que Espanya estarà lliure de fentanils, va ser apuntalat el 27 de novembre del 2024, quan la UNODC va presentar els resultats de l’informe anual sobre el cultiu d’opi a l’Afganistan. Segons la UNODC, el 2024, l’Afganistan va cultivar 12.800 hectàrees d’opi. Això és el 19% més de terra cultivada que el 2023 (10.800 hectàrees). L’augment del cultiu d’opi el 2024 en comparació del 2023 és producte de diversos factors:

• La crisi econòmica i el drama humanitari: l’opi constitueix el suport econòmic principal i el principal producte d’exportació de l’Afganistan. Històricament, l’economia de l’opi ha representat entre el 9% i el 15% del producte intern brut (PIB) del país. Des de la caiguda de Kabul, el país enfronta una profunda crisi econòmica i constants violacions de drets humans, especialment envers dones i nenes. A l’informe de fentanil afirmava «els agricultors afganesos a la tardor del 2023, moment de plantar la collita del 2024, es van situar en la tessitura d’acatar la prohibició talibana i continuar en la inòpia o desafiar-la i alimentar les seves famílies». Queda acreditat que força agricultors han desafiat la prohibició.
• L’alt preu de l’opi: El preu de l’opi és un incentiu significatiu per desafiar la prohibició. Després de la collita del 2020, quan el món enfrontava la pandèmia de COVID-19, el cost de l’opi va assolir mínims històrics. El preu mitjà a l’Afganistan es va situar en 42 dòlars per quilogram d’opi sec. El 2021, el quilogram va arribar als 63 dòlars. El 2022, va ascendir a 219 dòlars. El juny de 2023, no hi havia cap regió on el quilogram es vengués per menys de 300 dòlars. La mitjana afganesa el juny del 2023 era de 408 dòlars per quilogram d’opi sec. A l’agost, al sud de l’Afganistan, el quilogram es comercialitzava a gairebé cinc-cents vuitanta dòlars. Segons l’informe de la UNODC, els preus de l’opi sec es van estabilitzar el 2024 uns 730 dòlars americans per quilogram, que són significativament més alts que la mitjana d’abans de la prohibició. Aquests preus alts han incentivat els agricultors a reprendre el cultiu de cascall.
• La dimensió multiètnica: L’Afganistan és un país amb una gran diversitat ètnica, lingüística i cultural, on es parlen quaranta llengües. Les diferències ètniques influeixen en l’efectivitat de la prohibició talibana de l’opi, ja que cada ètnia té interessos particulars en el cultiu, sovint amb una forta dependència econòmica. La prohibició difícilment pot canviar aquestes pràctiques ancestrals de subsistència. Si va ser efectiva el 2023, es deu més als interessos econòmics dels líders ètnics i regionals a vendre l’opi a alt preu, que no pas a la intenció prohibicionista dels talibans.
• L’augment geogràfic en el cultiu: El 2024, hi va haver un canvi geogràfic notable a les àrees de cultiu. La major part del cultiu de cascall, que històricament es realitzava a les províncies del sud-oest, es va traslladar al nord-est, particularment a la província de Badakhshan, on es concentra el 59% de tot el cultiu.
  Aquesta combinació de factors ha contribuït a fer que l’àrea sota cultiu de cascall augmenti en un 19%. En definitiva, l’opi torna, ni que sigui tènuement, a ressorgir a l’Afganistan. Aquest escenari garanteix als mercats europeus l’accés a l’heroïna i allunya encara més els núvols negres d’una crisi de salut pública per fentanil.