Guia preventiva d’avaluació dels plans locals de prevenció de les adiccions

Objectiu general:

Oferir un conjunt d’eines i coneixements que ajudin a acreditar que les accions preventives implementades en la realitat local provoquen efectes preventius.

Resum:

La «Guia pràctica d’avaluació dels plans locals de prevenció de les addiccions» és una eina que respon a la necessitat de millora dels processos d’avaluació dels plans locals de prevenció d’addiccions. Des del Servei d’Atenció a la Dependència i Vulnerabilitat Social de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona es coneixen de primera mà les dificultats que experimenten els ens locals en matèria d’avaluació, havent constatat que gran part dels professionals perceben l’avaluació com un procés complex, penós i que requereix de coneixements especialitzats. La guia treballa per a modificar la percepció negativa, amb la finalitat de convertir l’avaluació en un procés relativament fàcil, enriquidor i que permeti implementar accions preventives de qualitat. L’oferta preventiva a nivell quantitatiu és extraordinària. Encara que, encara desconeixem la qualitat preventiva de la immensa majoria de programes perquè ens resulta complex respondre, a partir d’evidències solvents, a la pregunta la prevenció que realitzem és realment preventiva? En la gairebé totalitat de les accions preventives la resposta és «no ho sabem» perquè ens és impossible saber quant hem reduït l’impacte dels factors de risc entre la població destinatària i com li hem augmentat els de protecció. La falta de resposta és producte, en gran manera, que la prevenció de les drogodependències s’emmarca en la perspectiva tradicional de la intervenció social. Una perspectiva centrada en articular un gran nombre d’accions, però per diferents motius, desconeixem en quina mesura l’activitat preventiva produeix els efectes perseguits. Conviure amb un interrogant: si la prevenció és preventiva, ens situa en una posició de vulnerabilitat per dos motius:

• El primer, perquè destinem diners públics a unes accions que, tal vegada, no aconsegueixen els efectes preventius que justifiquen la despesa de l’erari.
• El segon, perquè desconèixer la naturalesa dels efectes pot implicar que implementem accions preventives amb efectes iatrogènics, és a dir, provoquem efectes contraris als desitjats.

Disposem d’una quantitat adequada de prevenció. Aquesta guia és l’eina per a acreditar la qualitat.

Paraules clau: