Objectiu general:
Resum:
La prevenció de les pràctiques de risc associades a les apostes esportives esdevé capital per a evitar escenaris potencialment problemàtics. Existeixen diferents elements que influeixen en la voluntat dels joves per a apostar: tipsters, bons, notificacions, freebets i publicitat. El tipster és l’agent central de l’àmbit de les apostes esportives. És totalment lícit vendre el pronòstic del resultat d’un esdeveniment esportiu, sempre que tingui regulada la seva activitat econòmica i tributi a Espanya, però emmalalteix de qualsevol ètica els missatges falsos que proclamen, per exemple, que si els joves segueixen els seus pronòstics guanyaran molts diners. A més, mostren als joves una vida de luxe i riquesa, quan creiem que és una pantomima per a enganyar-los i que paguin el seu canal premium de Telegram. Una regulació dels tipsters i una prevenció de la seva figura entre els més joves reduiria la seva capacitat d’influència i en conseqüència els problemes associats a les apostes.
Les notificacions, els bons i les freebets inciten a apostar. Les notificacions, a vegades per a anunciar que la casa regala un bo per a un partit determinat, recorden als apostadors l’«emoció» que implica apostar. Els bons de regal representen una promoció enganyosa perquè per a guanyar han de jugar els diners «de regal» diverses vegades, i a vegades, han de fer un dipòsit. Les freebets, encara que menys enganyoses que els bons, permeten apostar «gratis», alhora que inocula el desig de continuar apostant. Quan un jove obre un compte en línia, aquesta disposa d’uns límits en els dipòsits, per defecte, de sis-cents euros diaris, mil cinc-cents setmanals i tres mil mensuals. Unes quantitats que superen amb escreix el comú de les economies juvenils. Baixar els límits de temps i diners que els comptes en línia tenen per defecte serà una acció eficaç de prevenció. Tal com les cases permeten disminuir aquests límits, també haurien de permetre augmentar-les quan per defecte siguin inferiors. En el mateix sentit, a fi d’evitar pràctiques de risc associades a gastar massa temps seguint mercats impossibles, els comptes haurien de disposar d’un temps límit de connexió, que de la mateixa manera com els límits econòmics es puguin regular segons les necessitats dels apostadors.
Paraules clau:
