Objectiu general:
Resum:
A partir de 2008 comencen a implementar-se tecnologies digitals que permeten les apostes en línia, especialment de caràcter esportiu. En aquests deu anys, l’evolució tecnològica ha permès diversificar l’oferta i ampliar el mercat, amb el conseqüent augment de clients que aposten en línia. Els avanços tecnològics permetran a les empreses del joc continuar explorant els mercats i innovant els seus serveis per a fer créixer el seu negoci. En aquest sentit, tenim la hipòtesi que a mesura que el món digital sigui encara més central en la vida quotidiana dels ciutadans, més facilitat tindran les cases d’apostes per a captar nous clients en un entorn virtual que els resulta conegut i quotidià. Les dinàmiques dels contextos virtuals permeten trencar les coordenades espaciotemporals habituals dels negocis i comerços offline (presencials). En el sector del joc, la ruptura de les lògiques espaciotemporals possibilita apostar per internet des de qualsevol punt geogràfic i en qualsevol moment. En conseqüència, més persones, desvinculades del perfil clàssic de jugador recreatiu o patològic, s’interessen pel joc d’atzar en línia, amb el conseqüent augment del nombre de clients. La possibilitat de jugar les 24 hores del dia estimula el joc compulsiu i facilita les sessions maratonianes, per tant, el risc de desenvolupar una addicció augmenta considerablement.
A Espanya, històricament, el joc mai s’havia estat considerat com un negoci qualsevol a causa de la seva particularitat i en reconèixer-se les conseqüències funestes que pot provocar. La major part dels diners que inverteixen els espanyols era per a jugar en apostes de l’Estat amb un gran component popular i comunitari (La Grossa de Nadal, El Niño, la Primitiva o La Quiniela). En els últims anys, les dinàmiques socioculturals del joc hi ha canviat. Entre altres conseqüències hem perdut el factor de protecció que entenia el joc com una cosa vinculada al cicle anual i compartit per amics, familiars i veïns. Aquesta situació possibilita que el joc en línia es converteixi fàcilment en compulsiu, individual i silenciós. En l’àmbit sociocultural s’estan diluint els elements comunitaris que funcionaven com a mecanisme de protecció, a més en el joc en línia no existeix cap control social informal. Aquesta situació ens convida a hipotetitzar que els problemes de ludopatia, en els pròxims anys, si no es reverteix la situació, seran més prevalents i greus.
Paraules clau:
