Processos d’apoderament i accés a drets en les poblacions (semi) ocultes drogodependents. Una recerca orientada a l’avaluació de l’efectivitat dels recursos sociosanitaris i a l’avaluació d’impacte de les polítiques públiques

Processos d’apoderament i accés a drets en les poblacions (semi) ocultes drogodependents. Una recerca orientada a l’avaluació de l’efectivitat dels recursos sociosanitaris i a l’avaluació d’impacte de les polítiques públiques

Any:
2021 – Actualitat

Finançat per:

Subvención concedida por el Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030 con cargo a la asignación tributaria del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas

CategoriesAvaluació, Català, Recerca, pll_626427ec8fc24

Informe

Les necessitats que justifiquen el programa sol·licitat es fonamenten en l’anàlisi de la realitat social realitzat en diferents recerques, especialment en el programa d’estudi «Opiacis a Espanya» i de la literatura científica citada en el pròxim punt continuació. Aquestes referències són l’avaluació de necessitats i diagnòstic previ obligatori en tot projecte d’intervenció social, en aquest cas, ens permet conèixer detalladament la realitat que vol acarar el programa sol·licitat. Per tant, les necessitats que justifiquen el programa es fonamenten en evidències empíriques robustes, detectades en el conjunt del territori estatal, amb especial afany en les grans conurbacions del país. Les necessitats dels col·lectius objecte d’atenció d’aquest programa s’han accentuat a tenor de la pandèmia per COVID-19 (2021). Les necessitats empíriques més robustes són:

Desfragmentació del perfil de persona consumidora d’heroïna i altres opioides. El perfil clàssic d’heroïnòman responia al d’home, jove i espanyol. La percepció social encara conceptualitza a l’heroïnòman amb aquests trets, encara que en l’actualitat aquest perfil és totalment minoritari, i en tot cas, el perfil més visible és l’home, envellit i espanyol (Martínez Oró, 2019). Les evidències ens acrediten una clara desfragmentació del perfil de persona usuària d’heroïna i altres opioides a causa d’una progressiva incorporació als consums d’altres perfils, fins al moment, absents en els recursos d’atenció a les drogodependències. Donar resposta i atenció sociosanitària a aquests col·lectius esdevé una necessitat per a millorar la salut pública (Arrarteko, 2017). Els nous perfils són: progenitors consumidors de drogues amb menors al seu càrrec, amb especial atenció a les dones, menors no acompanyats [MENA] amb drogodependència, persones drogodependents excarcerades, ravers-travellers, estrangers drogodependents, drogodependents envellits. Caracteritzem a aquests perfils en el pròxim punt (6.2).
Necessitat de conèixer els processos psicosocials i els mecanismes socioculturals de les poblacions (semi) ocultes que delimiten i possibiliten les condicions d’existència i dificulten o impedeixen accedir als recursos d’atenció sociosanitària. Per a millorar les seves condicions d’existència, qualitat de vida i que puguin exercir els seus drets de ciutadania, hem de conèixer com:

Actuen els mandats de gènere.
Conceptualitzen els processos de salut-malaltia-atenció, especialment quant a la dependència a les drogues.
Construeixen el seu estil de vida, així com, la seva identitat personal i grupal.
Donen compte de les seves necessitats sociosanitàries percebudes i de les dificultats per a cobrir-les.

Les dones sofreixen barreres d’accés que els impossibilita accedir als recursos assistencials. La literatura acredita que les dones drogodependents sofreixen notables dificultats per a accedir a un tractament. I, quan ho fan, constaten que el seu funcionament està regit per una lògica masculina que condiciona la seva recuperació (Hansen, 2020). La dona drogodependent sofreix triple estigma: per dona, per drogodependent i per no complir amb les expectatives que s’esperen d’una dona (cuidadora, atenta, lliurada, sacrificada per la família i els seus, etc.) (Rom i Pérez, 2013; Martínez, 2009). En els col·lectius d’estudi, si en el seu conjunt estan (semi) ocults, amb els compromisos sociosanitaris que això implica, tenim evidències deductives robustes per a considerar que, a causa dels mandats de gènere hegemònics, les dones d’aquests col·lectius viuen:

En situació d’extrema vulnerabilitat.
Exposades a violència de gènere i sexual.
Amb un accés precari o inexistent a l’atenció sociosanitària.
Inhabilitades per motius de gènere a exercir els seus drets de ciutadania

- Omissió de la perspectiva de gènere en l’atenció i els recursos assistencials (Guzmán i Pérez, 2005). La immensa majoria dels recursos assistencials de tractament de les drogodependències són producte de la «crisi de l’heroïna» (Martínez i Conde, 2013). El marc interpretatiu que encara empren gran part dels professionals assistencials és deutor d’aquesta «crisi». Entendre el fenomen de les drogodependències a partir d’un relat d’uns temps i realitats passades, implica entre altres conseqüències, l’omissió estructural de la perspectiva de gènere i les necessitats de les dones. La majoria dels centres són «homecentristes», pensats i dissenyats per a donar tractament als homes. Les dones sempre han sofert barreres d’accés als centres de tractament perquè s’ometen les seves necessitats. A més, a vegades, els centres de tractament es converteixen en un lloc de risc de les dones perquè poden sofrir agressions, robatoris i violència física i psicològica, dels homes en general, però especialment d’exparelles. La necessitat apressant d’incorporar la perspectiva de gènere i dotar als centres d’uns protocols d’actuació concordes amb les necessitats de les dones justifica el present projecte.
- Escasa adherencia y nula efectividad de los tratamientos de drogodependencias dirigidos a las poblaciones (semi) ocultas. Más allá de la adherencia, las evaluaciones de efectividad de los programas y protocolos dirigidos a estos colectivos (o la ausencia de estos) son escasos, parciales o antiguos (Vega y Gutiérrez, 2018). Disponer del conocimiento situado de los colectivos, así como, de la cosmovisión de las personas profesionales de los recursos sociosanitarios, nos posibilitará evaluar la efectividad de estos, especialmente los de drogodependencias. La aplicación de los resultados debería permitir que la red sociosanitaria pueda cubrir con mayores garantías las necesidades de la población (semi) oculta. La finalidad es ofrecer un conjunto de recomendaciones y protocolos con perspectiva de género que permitan mejorar el acceso, la cobertura y la calidad asistencial de los recursos sociosanitarios. Amoldar la oferta asistencial a las poblaciones (semi) ocultas que, hasta el momento, son reactivas debe permitir mejorar la calidad de vida de estos colectivos, en consonancia con las Convenciones de Derechos Humanos, así como, potenciar la equidad y la cohesión social, disminuir las desigualdades sociales y mitigar las dinámicas de exclusión.
- Estigmatització mordaç dels col·lectius drogodependents. La tremenda estigmatització, i a vegades criminalització, dels col·lectius drogodependents, especialment les dones, representa el principal escull perquè puguin accedir als recursos sociosanitaris, rebre un tractament de qualitat i exercir els seus drets de ciutadania. L’estigma els expulsa als marges socials i els condemna a unes condicions d’existència intolerables en un Estat social democràtic de dret com és Espanya (Calvo, 2021).
- Compravenda de metadona. La compravenda de metadona ha augmentat en els últims anys (Ministeri de l’Interior, 2019). Això evidencia que algunes persones per a abandonar (o reduir) el consum d’heroïna, compren el substitutiu en el mercat negre perquè, per diferents motius a dilucidar, són reactius per a inscriure’s en un programa de dispensació de metadona.
- Dispensació «anormal» de xeringues. Algunes farmàcies, sobretot de les perifèries urbanes, que participen en els programes d’intercanvi de xeringues, despatxen una gran quantitat de xeringues que no es correspon amb el nombre de persones drogodependents «sota el radar» dels recursos sociosanitaris de la zona (Martínez Oró, 2019).
- Falta de protocols i coneixement per a atendre les poblacions (semi) ocultes drogodependents. Existeix la necessitat en diferents col·lectius de drogodependents de rebre una atenció adequada perquè, més enllà de barreres d’accés, els recursos sociosanitaris no disposen de protocols ni programes ajustats a les seves necessitats. En gran manera aquesta situació és producte de la falta d’avaluació de les polítiques públiques dirigides a la població drogodependent, especialment aquelles més ocultes. La present recerca ha d’oferir el coneixement necessari per a implementar protocols i programes amb perspectiva de gènere adaptats a les necessitats dels diferents col·lectius, així com, oferir una avaluació d’impacte de les polítiques públiques aplicades en el moment, al costat d’un conjunt de recomanacions per a millorar-les.

Població d’estudi

Drogodepenents:

Menors no acompanyats [MENA] amb drogodependència: En els últims anys els menors no acompanyats han provocat una gran atenció mediàtica (EDATS, 2020). Els seus consums de drogues motivats per una existència precària i incerta no són atesos en els recursos assistencials. La correcta adequació dels recursos assistencials a les seves necessitats permetrà reduir el pànic moral associat a aquest col·lectiu i garantir-los els seus drets de ciutadania.
Persones drogodependents excarcerades. Una de les conseqüències més terribles de la «crisi de l’heroïna» dels vuitanta i noranta va ser els processos penals dels addictes. Alguns després d’acumular i encadenar múltiples condemnes han passat gran part de la seva vida a la presó. Alguns han complert més de vint anys privats de llibertat. En els últims anys aquestes persones han estat excarcerades, sense xarxa social ni treball han tornat als contextos de consum i a les economies informals. La inadequada disposició dels recursos assistencials a aquest perfil provoca que les persones excarceres siguin reactives a adherir-se a tractaments.
Ravers-travellers. En l’última dècada ha proliferat el perfil raver-*traveller, alguns són espanyols, però una gran part procedeixen d’altres països europeus, amb especial incidència d’Itàlia. Aquests es caracteritzen per un estil de vida (semi) nòmada, ocupar i sobreviure a partir d’activitats informals o directament il·legals com és el cas del tràfic de drogues. La seva prevalença tendeix a l’augment. Disposem d’evidències que alguns han intentat vincular-se a tractament d’addiccions a opiacis, però ha estat impossible compatibilitzar el seu estil de vida amb les normatives dels recursos assistencials.
Estrangers drogodependents. En alguns països ser addicte a les drogues és motiu de detenció, tortura i empresonament. En els últims anys Espanya ha rebut multitud de persones que s’havien convertit en addictes als seus països d’origen, especialment països de trànsit de l’heroïna / opi procedent de l’Afganistan, com Geòrgia, Romania, Bulgària, l’Azerbaidjan i el mateix Afganistan, perquè a Espanya ser addicte o consumidor no és delicte penal i poden sobreviure sense que els seus drets humans siguin vulnerats. A causa de la seva situació irregular, les dificultats idiomàtiques i les diferències culturals són totalment reactius a sol·licitar ajuda especialitzada. En conseqüència, llangueixen en situació d’il·legalitat i sense atenció sociosanitària. Si en tots els col·lectius objecte d’aquest programa els seus drets de ciutadania són vulnerats, en aquest col·lectiu és especialment apressant.
Drogodependents envellits. Els recursos assistencials en drogodependències atenen persones cada vegada més envellides. Algunes d’aquestes, per motius diversos, però especialment perquè el tractament no respon a les seves necessitats, decideixen abandonar-lo, i tornar a enganxar-se a l’heroïna. Aprofundir en les seves necessitats permetria ajustar els tractaments a les seves expectatives i necessitats és objectiu d’aquest programa.
Progenitors consumidors de drogues amb menors al seu càrrec, amb especial atenció a les dones. La llarga història dels consums de drogues comporta que una part important d’addictes siguin pares i mares. Les dones a causa de l’estructura patriarcal sofreixen amb major mordacitat els processos d’exclusió i estigmatització. En la majoria dels casos les dones són extremament reactives a vincular-se a uns recursos assistencials perquè temen perdre la custòdia dels seus plançons, o que els obligaran a complir unes normes incompatibles amb el seu estil de vida. Conèixer en profunditat les necessitats de les mares drogodependents permetrà millorar la qualitat assistencial, així com la seva valideu de vida, i per extensió les dels seus fills i filles.

El programa aborda dos grans grups de població. D’una banda, diferents poblacions (semi) ocultes drogodependents. D’altra banda, professionals dels recursos assistencials. La quantificació de les entrevistes respon a un mostreig teòric i d’opinió. Realitzarem 252 entrevistes a persones drogodependències. Sis entrevistes per cada perfil en cada un de les set comunitats autònomes on farem treball de camp. Buscarem la paritat d’entrevistes entre homes i dones, encara que en el perfil de MENA serà més difícil trobar dones, el perfil de progenitors serà gairebé exclusivament de dones.

Professionals:

Professionals de la medicina (psiquiatria, medicina d’atenció primària, mèdics internistes). Els professionals de la medicina són els qui regeixen els processos terapèutics de cadascun dels pacients i els únics responsables de la medicació. Conèixer la seva cosmovisió és capital per a eliminar les barreres d’accés de les poblacions (semi) ocultes.
Professionals de la psicologia. Les professionals de la psicologia són les responsables de les teràpies d’ordre psicoemocional. Avaluar els seus discursos és capital per conèixer els estils de vida i els processos de construcció de la realitat de les poblacions (semi) ocultes. A més, són els qui millor coneixen els dèficits d’atenció a unes certes poblacions, especialment a dones.
Professionals de l’àmbit social (educació i treball social). Les professionals socials coneixen les necessitats de les poblacions ocultes i són el perfil dels recursos assistencials que més contacte manté amb les poblacions (semi) ocultes.
Altres professionals dels recursos assistencials (zeladors, seguretat). Aquests perfils, encara que no directament relacionats amb l’assistència, també ofereixen informació sobre la realitat dels recursos assistencials. Són «elements porta» de gran valor per a aconseguir els objectius del programa.

En relació amb els professionals realitzarem 84 entrevistes. Dotze entrevistes en cadascuna de les set comunitats autònomes. En cada comunitat realitzarem tres entrevistes per a cadascun dels quatre perfils. Buscarem la paritat entre dones i homes en cadascun dels diferents perfils.