ÍCARO. Joventuts medicalitzades, vides fragmentades i futurs incerts. Recerca orientada a la generació de coneixement a l’atenció sociosanitària i l’anàlisi de bones pràctiques dels recursos d’atenció sociosanitària
Any:
2024
Finançat per:
Objectiu general:
Generar coneixement sobre el procés de consum de substàncies dels joves migrants no acompanyats tant durant la fase de tutela com un cop compleixen la majoria d’edat i abandonen els centres de menors. La finalitat de generar aquest coneixement és desenvolupar una eina estratègica de prevenció d’aquests consums.
Resum:
La necessitat principal que justifica la implementació del programa ÍCARO és l’extrema vulnerabilitat en què sobreviuen milers de menors estrangers no acompanyats, el període de tutela del qual ha finalitzat i es troben en situació de carrer. Aquest col·lectiu de joves, mediàticament molt criminalitzat, són els que s’exposen a factors de risc més grans, entre ells l’addicció a les drogues. Aquests joves viuen, o han viscut, sota tutela de l’Administració Pública en centres d’acollida temporal, llocs on molts van iniciar els primers contactes amb les benzodiazepines (Rivotril) i la pregabalina (Lyrica). Aquestes substàncies presenten un fort potencial addictiu i sobre les quals hi ha escassa vigilància, però es plantegen com la solució medicalitzada per tractar els estats d’ansietat amb què arriben els joves després d’haver travessat itineraris migratoris de risc.
La finalitat d’aquest estudi és generar coneixement sobre l’impacte que presenta la medicalització primerenca d’aquests joves. Per això, analitzarem una mostra de 27 joves migrants no acompanyats i 25 professionals mitjançant tècniques d’anàlisi qualitativa. La investigació adoptarà una forma d’informe i el disseny d’un sistema d’indicadors per mesurar els programes i les bones pràctiques que atenen aquesta població oculta drogodependent.
Paraules clau:
Menors migrants extutelats, benzodiazepines, sensellarisme, infància.
