Beyond Defeat and Austerity. Disrupting (the Critical Political Economy of) Neoliberal Europe.

[Més enllà de la derrota i l’austeritat. Disrumpiendo (l’economia política crítica de) l’Europa neoliberal]

David J. Bailey, Mònica Clua-Losada, Nikolai Huke i Olatz Ribera-Almandoz

Ripe Series in Global Political Economy, 2017.

Paraules clau: economia política, moviments socials, austeritat, Unió Europea, resistència 

En les darreres dues dècades, els acadèmics experts en economia política crítica (CPE) han fet avenços significatius en la nostra comprensió dels processos d’integració europea. No obstant això, gran part de la discussió crítica sobre l’economia política europea i la crisi de la Zona Euro s’ha centrat en la idea que els èxits socials i solidaris acumulats durant el període posterior a la Segona Guerra Mundial s’estan debilitant progressivament. Tot i que hi ha moltes raons per lamentar aquesta trajectòria de canvi dins de l’economia política europea, també hi ha hagut importants desenvolupaments, tendències i processos que actuen per obstruir, dificultar i presentar alternatives a aquest declivi percebut en la solidaritat social. Aquestes alternatives han tendit a restar ocultes, en part com a resultat dels principals enfocaments conceptuals adoptats a la literatura.

 A partir d’exemples de tota la UE, aquest llibre presenta una narrativa i una explicació alternatives sobre el desenvolupament de l’economia política i de la crisi d’Europa, posant l’èmfasi en l’agència dels que normalment es consideren actors subordinats (i passius). El nostre argument central, per tant, és que la crisi europea es caracteritza per tres desenvolupaments interrelacionats. En primer lloc, una intensificació del neoliberalisme disciplinari o autoritari que busca reduir encara més la capacitat fiscal dels estats membres de la UE, combinada amb l’enduriment del conjunt d’aparells estatals a Europa causat per les noves formes de constitucionalisme autoritari de crisi. En segon lloc, una tendència cap al desarrelament (‘disembedding’) dels mercats que forma part d’un pas cap a la construcció de societats caracteritzades per un augment de la polarització social augmentada i de la vulnerabilitat quotidiana. En tercer lloc, un augment de lauto-organització comunitària, procés en el qual s’han constituït noves subjectivitats i espais pragmàticament prefiguratius de democràcia presentista, i que han estat testimonis de formes no convencionals de conflicte, desobediència civil i autotutela de drets socials. En ressaltar els patrons de resistència, desobediència i disrupció, aquest llibre fa una contribució significativa a una literatura que d’altra banda s’ha preocupat més per comprendre els patrons creixents de domini, explotació, desigualtat i consolidació del neoliberalisme