L’objectiu principal de la investigació es dilucidar l’estat dels consums de cànnabis a Espanya. Això comporta donar compte de dos factors estretament interrelacionats. El primer, explica com el context sociocultural possibilita l’actual naturalesa dels consums de cànnabis. El segon, analitzar les implicacions simbòliques i discursives tant dels consumidors de drogues com dels experts, amb la finalitat de donar compte de l’extensió dels consums de cànnabis a l’Espanya del 2017.
El subtítol il·lustra la palpitació social dels consums de cànnabis. En un extrem, els consumidors que normalitzen les propietats de la planta. En l’altre, els experts que adverteixen de les amenaces per la salut pública, a mode d’epidèmia, que representen els consums de cànnabis. En el moment de dissenyar la investigació van situar en un extrem a la normalització. Els resultats ens evidencien que el contínuum és més llarg del que es va pensar inicialment. L’extrem més indulgent cap el cànnabis, hem de situar al que anomenarem l’entronització del cànnabis. La normalització en clau teòrica (no des dels usos folk del terme) avalua els riscos i els danys de la substància amb certa perícia i sensatesa, per això és incorrecte situar-la en un extrem.
