L’estudi «Joc online en el context postpandèmia. El pas de les apostes esportives als jocs d’atzar», finançat a través de la convocatòria del fons de béns decomissats (FONS) 2020, del Pla Nacional sobre Drogues s’articula en quatre blocs que donen compte del conjunt d’objectius d’aquest programa de estudi. Els resultats analitzen l’impacte de la pandèmia per COVID 19 a les apostes esportives i als jocs d’atzar. Els resultats ofereixen un coneixement del fenomen destudi que ha de ser dutilitat per millorar els programes de prevenció i les dinàmiques terapèutiques. En primer lloc, presentem l’impacte de la Covid-19 als patrons de joc i apostes a Espanya, amb una atenció especial a la dimensió de gènere. També analitzem les sinergies de les tendències espanyoles amb altres països. Els apostadors espanyols van transitar dels grans mercats esportius als minoritaris, que es van mantenir oberts durant la pandèmia, i també van transitar altres productes, especialment pòquer. Els trànsits van ser més accentuats al perfil estratègic i trader. Oferirem una perspectiva de com es van veure afectats els escenaris preventius i assistencials d’addiccions comportamentals amb l’arribada de la pandèmia. Això ens permet conèixer els brets i les respostes que van oferir. Analitzem la nova normativa en relació amb el joc i les apostes al context espanyol. Incloem una valoració per part d’agents clau com poden ser responsables d’associacions d’afectats, terapeutes, experts en prevenció i persones demandants de tractament per joc patològic. També analitzem com sorganitza la indústria del joc com a grup dinterès per exercir influència sobre les administracions públiques. Presentem l´anàlisi de les loot boxes en el context espanyol. Veurem com han proliferat aquest tipus de mecanismes en videojocs, com alguns autors apunten que pot facilitar al trànsit jocs d’atzar pur Finalitzem amb unes consideracions destacades, a tall de conclusions, del present estudi. Ens centrem en les estratègies de prevenció ambiental que són efectives per prevenir el joc patològic. Els resultats evidencien en quina mesura la pandèmia ha trastocat l’escenari preventiu i assistencial, i quines estratègies estructurals són efectives en l’àmbit de les addiccions comportamentals. La metodologia per assolir els objectius són de naturalesa qualitativa. Apliquem tres tècniques: anàlisi documental, observació participant (online i offline), entrevistes individuals a persones jugadores en actiu, tipsters, persones afectades per trastorn de joc i diferents perfils de professionals.
