L’objectiu d’aquest article és aportar idees teòriques i pràctiques per a la millora de les polítiques de drogues actuals, basades en un model biològic de la malaltia i en la criminalització de les persones que consumeixen substàncies il·legals.
Per a això, en primer lloc, s’ofereixen alternatives per a superar les bases científiques biologicistas centrades en els postulats neurocientífics, que donen suport a la idea que en el cervell es materialitza l’etiologia de l’addicció, i donar suport als models basats en les ciències socials, en els quals el context i l’aprenentatge social juguen un paper rellevant per a la descripció, l’abordatge i la gestió dels diferents usos de substàncies psicoactives.
En segon terme, s’ofereixen models i propostes epistemològiques, des d’una perspectiva pràctica, per a sostenir o implementar polítiques i programes d’acord amb un abordatge més sostenible, basat en l’eliminació de l’estigma i la promoció de la participació política de persones consumidores de substàncies il·legals, és a dir, unes polítiques sobre drogues basades en drets humans.