El present text pretén aportar una mirada retrospectiva de la gènesi i evolució dels estudis etnogràfics en occident sobre consum de substàncies psicoactives. Aquests es van iniciar en els anys 30 als EUA tenint l’Escola Sociològica de Chicago especial rellevància.
Per a aquesta escola sociològica, la millor manera d’estudiar les noves formes de vida de la creixent societat industrial, era l’observació directa en els nombrosos i diferents contextos socials que proliferaven ràpidament (barris, guetos, condicions i llocs de treball, habitatge…) així com l’estudi dels subgrups recentment formats: bandes juvenils de carrer, de delinqüents, músics… i de la denominada “drug user subculture”. En 1950 esdevé un canvi significatiu en proposar-se les teories sobre la desviació social. Aquestes centressin l’atenció en la perspectiva de l’actor, confrontant els estereotips de (criminalitat, desviació social i patologia mental, que promulgaven ciències com la medicina, la psiquiatria, la criminologia, la psicologia i fins i tot la sociologia) –i que en realitat encara romanen en l’imaginari de la nostra societat-.
Els estudis antropològics sobre usos de drogues en el nostre territori lligats inevitablement a l’àmbit de l’antropologia mèdica, han estat un dels més importants i influents en el debat científic i polític respecte al tema.
