Editorial – Any:
Salud Colectiva, 2020
Autoria:
Martínez Oró, D. P., Apud, I., Sucro, J. i Romaní, O
Paraules clau: Política pública, cànnabis, al·lucinògens, ciència, moral
S’analitza, des d’una perspectiva externalista, l’ús de la ciència com a eina política per part de la lògica prohibicionista. El prohibicionisme treballa per a que els seus preceptes políticomorals siguin considerats científics, és a dir, com el resultat d’un procés d’investigació neutre a nivell ideològic.
L’article analitza el cas del cànnabis i dels psicodèlics per mostrar com el prohibicionisme només a recorregut a la “ciència” per amagar la seva agenda políticomoral, mentre ha ignorat tots els resultats de les investigacions científiques que no s’ajustaven als seus apriorismes.
Finalment plantegem que les polítiques de drogues s’han de fonamentar en l’evidència científica i en certs valors bàsics –defensa de la salut pública, de la cohesió social, dels Drets Humans-, per la qual cosa un anàlisis en termes de relacions de poder permetria entendre millor les contradictòries relacions entre ciència i polítiques de drogues.
Polítiques públiques dirigides a les persones consumidores de drogues