Objectiu general:

L’objectiu general del programa EPIONE és generar coneixement d’utilitat social sobre els consums instrumentals de substàncies en l’àmbit laboral.

Resum:

El programa EPIONE part de la premissa que les condicions de precarietat laboral, els ritmes exigents, la inestabilitat en el futur o l’esforç físic creen les condicions que possibiliten el desenvolupament de conductes addictives. El consum de substàncies que es dona en aquestes condicions es denomina «consum instrumental» i es relaciona amb tota una sèrie de malestars associats a situacions d’estrès, tristesa o ansietat relacionades amb l’ambient laboral i les condicions de treball que contribueixen a empitjorar la salut mental d’aquests treballadors i treballadores. En molts casos aquests malestars són tractats farmacologicamente derivant en consums de determinades substàncies, tant legals com il·legals, per a afrontar i suportar el dia a dia.

El programa EPIONE se centra en tres sectors especialment marcats per la precarietat de les seves condicions de treball com són el sector de les cures, el sector turístic i el de les plataformes de missatgeria. Entre les característiques d’aquests sectors de treball s’inclouen la falta de control social o individual sobre les condicions laborals; la fragmentació dels horaris i els espais de treball; el solapament o la difuminació dels límits entre la vida laboral i personal o la dificultat per a aconseguir un equilibri entre el treball remunerat i altres aspectes de la vida. Tots aquests factors poden augmentar la probabilitat de consum de substàncies per a gestionar pressions i tensions concurrents.

El programa EPIONE revisa el marc del mercat laboral, repassa les condicions dels i les treballadores d’alguns dels sectors més precarizados i analitza com les condicions laborals repercuteixen en el benestar d’aquestes persones i les formes d’afrontament dels malestars associats a aquestes situacions. Finalment proposa un decàleg de bones pràctiques per a la prevenció dels possibles problemes associats al consum de substàncies en aquests contextos.

Paraules clau:

Àmbit laboral, precarietat, consum instrumental, psicofàrmacs, analgèsics, uberización, malestars derivats del treball, conciliació familiar.